Assignatura 20.211 - Taller de videocreació - Aula 1
Públic

Bon dia, la meva proposta té per títol «Vera Meternitas» (en llatí «maternitat real»).

M’agrada utilitzar la nomenclatura en llatí per a aquesta sèrie perquè és la que s’utilitza en el camp de la medicina. La meva peça parla de la maternitat, de la maternitat real. Sóc mare d’un nen de tres anys i d’una nena de sis mesos, i durant aquests tres anys he estat treballant aquest tema des d’un punt de vista transparent i realista (podeu veure la meva obra a l’instagram @morgana.seda ). Treballo amb la seda com a suport per a crear obres que s’apropen més a una instal·lació que no pas a un quadre o a un complement de vestir, intento obrir un nou camí amb aquesta tècnica.

La meva peça de videoinstal·lació consisteix en unes imatges projectades sobre una peça d’autoria pròpia. Aquesta peça té per nom «Maternitas Originem» i té unes dimensions de 150cm x 200 cm aproximadament, realitzada en seda amb la tècnica de la guta i amb pa d’or. Representa el moment de l’albir de la criatura, el moment del part, d’una manera explícita però poètica, la taumaturgia de la mare, el cicle infinit. Sobre aquesta peça s’hi projectarà un vídeo on apareixen les meves mans plenes de «sang» (pintura vermella), en una pica, rentant-se. El vídeo està editat de manera que apareixen repeticions en bucles de petits segons, zooms en alguns moments, buscant augmentar la sensació del visceral.

Primera imatge: Maternitas Originem.
Segona imatge: frame del vídeo que es projectarà.

   

Aquesta projecció es realitzarà en un espai fosc, neutre, per centrar tota l’atenció a la peça. Hi haurà una llum tènue addicional per a fer brillar el pa d’or i l’ambient estarà rodejat de petites espelmes per a remetre la idea de ritual. Referent al so, encara no tinc una decisió presa: tinc algunes propostes que aniré provant en el moment de la projecció per a veure quina hi escau millor. El so ha d’intensificar l’experiència.

També tinc pensat afegir un ventilador per a provocar un moviment de la seda, però he de comprovar si realment això enriqueix la peça.

Busco una reflexió en l’espectador; davant la falsa idea preconcebuda en la societat de que el moment del part és «estornudar», proposo unes imatges que provoquen un cop de realitat. No tots els parts són iguals, no totes les mares ni totes les criatures són iguals, però un part és un procés fisiològic que fa centennis que es repeteix. És d’ençà del segle XX que s’ha medicalitzat, sobretot des d’un punt de vista masculí i pràctic mèdicament parlant. La reflexió dóna molt de si.