20.215 - Projecte II - Aula 1

Públic

1. Descripció del context.

La temàtica que vull abordar en el meu projecte és la maternitat des d’un punt de vista feminista: trencar els esquemes tradicionals, mostrar la maternitat real, l’ambivalència, els processos mèdics, els canvis físics, la càrrega mental, etc. Primerament, he estat pensant llocs on la maternitat té un pes important, com per exemple hospitals, però després m’he adonat que de mares n’hi ha a tot arreu. Per tant, he fet l’exercici a la inversa: quin lloc pot tenir els valors contraris i oposats als del meu projecte, i d’aquí ha sorgit la idea de l’església. En la nostra cultura religiosa occidental, cristiana, els valors referents al roll de la mare són basats en mites, en la història, agafant uns rols convencionals amb una mentalitat obsoleta.

Aquesta idea ha anat agafant sentit a mesura que anava destil·lant arguments: en les meves obres de la sèrie “Maternitas” utilitzo elements com l’ametlla on es col·loca Déu en les imatges Romàniques, que té la mateixa forma que la vulva. Altres elements com el pa d’or per parlar del diví i valuós, que sovint representa a la criatura, un or que va molt lligat amb les estampes cristianes. També parlo de la taumatúrgia, és a dir, la màgia que fem les dones per crear vida i que a la vegada són vistes per la religió com a bruixes, essent aquestes assenyalades pel cristianisme (tot i que quan un home fa màgia és un bruixot: home poderós i bo). Les bruixes van ser dones independents i lliures, feministes avui en dia.

En tot aquest discurs, també hi ha el fet que nosaltres no som una família religiosa: per a mi la religió és una història i crec que serà molt important el meu punt de vista ateu. Per acabar-ho d’arrodonir, i lligat amb les bruixes i l’ateisme, el meu nom de naixement és Morgana: no estic batejada i no tinc sant. Crec que aquest és un punt molt poètic.

2. Què és el que m’afectarà? Què és el que afectaré?

M’agradaria que les noves peces a crear tinguin unes característiques formals i conceptuals properes a la religió més evidents que els treballs ja fets, és a dir, mostrar una relació opositaria més clara entre la religió i el feminisme.

Serà molt curiós de saber la resposta de les esglésies on es proposi aquesta exposició. En altres casos semblants, ens han prohibit l’exposició d’elements que tinguin un caràcter vulgar o s’hi vegin parts del cos inapropiades. Considero que en les meves peces la presentació de la vulva, per exemple, és molt bàsica i abstracte, sense cap element realista que la pugui identificar com a tal.

En aquest sentit, l’exposició es podria acompanyar de col·laboracions com performances en clau feminista. Això seria un reclam per al públic i faria augmentar la intensitat i el xoc del missatge. Una església es podria transformar temporalment en quelcom oposat als valors que té.

Em considero una artista de gran format i això implica tenir la previsió d’un lloc on poder exposar aquestes peces grans; una església compleix aquest requisit. Amb uns sostres molt alts, parets disponibles a les ales laterals, inclús un espai expositiu central on hi ha l’altar. Crec molt interessant la relació que pot sorgir amb els elements sacres tradicionals: he exposat diversos cops en esglésies i m’he trobat casos on l’església retira les estàtues per facilitar l’exposició i llocs on no ho fan.

Altres aspectes que crec interessants per investigar són: la sexualitat prohibida dins la religió o explorar la bíblia en sentit feminista. També explorar la idea de la dona artista: no es tracta de donar visibilitat a les dones artistes del llarg de la història, sinó de saber entendre el perquè no van poder dedicar-s’hi a temps complet (cosa que continua passant avui en dia).

L’art és un canal divulgador, en aquest cas, reivindicatiu de la maternitat: l’objectiu és treure a la llum temes incòmodes o viscerals i trencar amb les idees preconcebudes.

Crec que és una bona oportunitat per treballar encara a més gran format, ja que l’espai ho podria permetre. Treballar la seda en unes mesures tan grans és un desafiament que em fa goig.

Aquest context va acompanyat del rerefons tècnic: l’artesania de la pintura sobre seda. Com un ofici artesà pot ser revisionat en clau contemporània. El contrast de l’edifici antic amb la presència de l’art d’estil actual.

3. Primeres idees.

– Performance sobre la realitat i biologia del cos de la dona durant la maternitat. Una artista de la performance fa una recreació visceral i real de la maternitat: hi apareix una dona representant el dolor, potser nua per remarcar la naturalesa del fet, amb elements que representin la sang i el visceral del moment, la por, l’alegria i el desconcert.

– Videomapping canviant de sexe els sants i déu: i si déu fos dona? Presentar una idea de món on no existís el patriarcat i la societat fos dirigida per les dones. Proposar canvis en les estàtues fent-los un canvi de gènere i observar l’estrany que es veuen, el sense sentit que poden agafar i el perquè de tot plegat.

– Projeccions i sons ambientals essent una metàfora dels crits de patiment de les dones al llarg de la història provocada per la religió i el patriarcat. Crear una ambientació que, per uns instants, faci viatjar a l’espectador al passat. Mostrar les desigualtats que han patit les dones al llarg de la història i el sofriment que han tingut pel simple fet de ser dones. Situacions com desitjar que la nova criatura sigui nen en lloc de nena, la clausura per evitar embarassos no desitjats per mantenir l’honor de la família, l’obligació social de casar-se i passar a ser propietat d’un home, etc.

– Creació d’un altar on els elements són “coses de dones” relacionades amb el cos de la dona, el cicle menstrual i la maternitat: compreses, tampons, copes menstruals, sostenidors, tests d’embaràs, màquina «saca-leches», pastilles anticonceptives, etc. En aquest punt podríem parlar de les evidents desigualtats biològiques entre els homes i les dones i posar sobre la taula el cicle hormonal dels homes, tot i que gens equiparable.

4. Bibliografia.

La meva bibliografia és basada en matèria feminista i maternal. Els articles giren entorn de la vida pictòrica que han tingut les artistes mares i no mares. El llibre d’Ester Vivas és un llibre sobre la maternitat, però que a les llibreries es troba a la secció del feminisme. Finalment, extractes de llibres que he treballat a la UOC sobre la infraestructura social de l’art des del punt de vista global i femení. Aquí també hi voldria incloure altres PACs d’autoria pròpia que em poden servir de base on treballar.

– M. Arte y cultura visual. «Arte, feminismo y maternidad.» Data d’accés: 11 de març del 2026. Link: https://www.m-arteyculturavisual.com/2015/03/19/arte-feminismo-y-maternidad/

– Art Majeur. «Maternidad: sagrada y profana.» Data d’accés: 11 de març del 2026. Link: https://www.artmajeur.com/es/magazine/5-historia-del-arte/maternidad-sagrada-y-profana/333220

– Revista Mercurio. «El discurso en clave femenina que ha cambiado nuestra concepción de la maternidad en el arte» Data d’accés: 11 de març del 2026. Link: https://www.revistamercurio.es/2021/06/10/maternidad-en-el-arte/

– M. Arte y cultura visual. «La representaciond e la maternidad en las imágenes y performances de Mónica Mayer” Data d’accés: 11 de març del 2026. Link: https://www.m-arteyculturavisual.com/2021/07/23/la-representacion-de-maternidad-en-las-imagenes-y-performances-de-monica-mayer/

– Isabell Lorey (2008). Gubernamentalidad y precarización de sí. Sobre la normalización de los productores y productoras culturales. A AAVV, Producción cultural y prácticas instituyentes. (p. 57-78). Traficantes de sueños.

– María Ruído (2004). “¡Mamá, quiero ser artista! Apuntes sobre la situación de algunas trabajadoras en el sector de la producción de imágenes, aquí y ahora”. A VVAA, A la deriva por los circuitos de la precariedad femenina. Traficantes de Sueños.

– Vera Zolberg (2002). Fragment de “¿Los artistas nacen o se hacen?”. Sociología de las artes. Madrid: Fundación autor (149-161).

– Becker, H. (2008). Mundos del arte y actividad colectiva. En Los mundos del arte. Sociología del trabajo artístico (p. 17-59). Universidad Nacional de Quilmes. ISBN 9789875581470

– Vivas, Ester. (2022). Mama Desobedient. Un mirada feminista a la maternitat. Ara Llibres.

Entre altres.

5. Esquemes, documentació, plànols.

El que crec més representatiu i que em serveix com a base per desenvolupar el meu projecte és l’experiència personal des de diversos vessants:

1) La maternitat: el naixement del Cònan el 2022 va ser una experiència molt dolenta que he anat assumint a través de l’art. La creació de “Maternitas Puerpérium”, entre altres, va ser un recorregut que em va preparar per al naixement de la Galerna el 2025.

2) El meu treball pictòric està fet a través de la pintura sobre seda. Tinc el Carnet d’Artesana en l’especialitat d’Estampació Tèxtil acreditat per la Generalitat de Catalunya des del 2012 (als 16 anys). Un dels meus objectius és ser mestra artesana als 36 anys, ja que el requisit principal és tenir 20 anys d’antiguitat del carnet. En aquesta imatge estic fent una demostració de l’ofici al Design Market by FAD en l’edició del 2025 al Museu del Disseny de Barcelona.

3) Aquest és un esbós d’una peça de gran format. La meva proposta gira entorn de la valentia de passar un segon embaràs després d’una cesària. Tinc la intenció que la peça faci entre 2,50 i 3 metres d’alçada per uns 80 cm d’amplada. El meu objectiu és donar visibilitat i representació a la seda dins del marc artístic contemporani.

4) Hi ha molts temes relacionats amb la maternitat que, per sort, no he viscut: infertilitat, avortament, mort neonatal, entre altres. Persones properes al meu entorn ho han viscut i m’agradaria proposar-les crear una peça a partir del seu testimoni. Crec que aquesta seria una bona excusa per donar llum a temes tabú i reivindicar-los com a realitats.