Taller d'escultura i pràctiques espacials - Aula 1

Públic

M’agrada molt, i trobo molt important, treballar les meves obres des de la pròpia experiència: l’art és una eina per assimilar i donar significat al que fem i pensem.

Des de fa  dos anys i mig que la maternitat ha agafat un paper molt rellevant en la meva vida i, és clar, en la meva obra. Ara mateix estic embarassada del meu segon fill i el tema que voldria treballar és el meu cos com a recipient, com a espai: tinc un cos que m’habita. Ho treballaré a partir de l’estratègia 3: el cos i la seva petjada en l’espai. L’espai seria l’úter, i el cos, el bebè. El meu cos passa a ser un espai que ocupa una altra vida; com l’espai d’un cos repercuteix en un altre cos. Les marques durant i després de la maternitat, tant les visibles com les invisibles. Aquestes poden ser: estries, pell sobrera, gravidesa de la panxa i pits, caiguda del cabell, modificació de la cara, la cicatriu de la cessaria, però també tots els canvis mentals i psicològics que hi ha en el cervell de les mares sobretot, però també dels pares.

Els esbossos que presento donen voltes a la mateixa idea, però els treballo en diferents materials. Giren en torn del meu estat actual: una panxa de 6 mesos i mig, amb estries velles i noves,  amb la cicatriu de la cesària del primer part i el melic (que també és una cicatriu, el fil conductor de la vida).

Seguint el meu estil, el material amb el qual vull treballar és la seda.

1. Semi-esfera de seda organza, a partir d’un motlle rodó, amb arrugues per crear les estries, amb pa d’or a la cicatriu i algun element que faci de melic.
2. Construir un bust de paper amb làtex, amb la cicatriu tallada i reparada, amb les estries amb pa d’or.
3. A partir d’un motlle rodó, la seda organza amb làtex alliberant la forma per la zona superior. Amb una seda diferent, vellut o setí, enganxar les estries. La cicatriu, tallada i reparada, amb pà d’or. I el melic amb algun element.

Em decanto per l’esbós nº3 degut a la forma final que adopta la seda i perquè penso que serà (aparentment) el més fàcil o senzill de crear.

A partir d’aquesta idea, treballo aspectes com:

• Fugir de les connotacions negatives de les estries i de la cicatriu de la cesària. -> Evidenciar la naturalitat, la importància i la bellesa d’aquestes marques.
• La valentia de moltes mares de repetir l’embaràs, tot i la mala experiència del primer part. -> Hi ha un procés d’assimilació d’una experiència que no va anar com s’esperava. És un tancament del «dol» per una experiència que no hem pogut viure com hauríem volgut. També és una reivindicació de la realitat del part, molt allunyada de la imatge que ens han donat les pel·lícules, les xarxes socials o inclús de la que ens ha fet creure la societat.
• Reivindicar l’acceptació del cos: les cicatrius i el que representen. -> En alguns casos, la instrumentalització i la violència obstètrica, però també els avenços mèdics que tenim avui en dia, capaços de salvar les vides dels nadons.

A més, hi treballo les fitxes «buit-ple» i «matèria-materialitat» de l’eina Toolkit. Potser també «instal·lació escultòrica», ja que pot tenir una rellevància important l’espai expositiu o si l’obra interactua amb algun element afegit.